|
HISTÒRIA de GUADASSÉQUIES
|
|
A Guadasséquies, com a la major part de pobles valencians emergits en l'etapa poblacional musulmana, el poble i l'horta degueren sorgir al temps. És una constant, en els processos de colonització agrícola d'al-Àndalus, el fet de buscar una font, traure-la per a regar una horta, i al costat de l'horta, a la vora de la séquia, edificar les cases d'una alqueria que, amb el temps, esdevindrá un poblé menut. La majoria dels pobles de la Vall d'Albaida sorgiren d'esta manera, entre el segle VIII i el XII. L'alqueria árab de Guadasséquies, per llur proximitat a la ciutat de Xátiva -una de les mes importants d'al-Ándalus-, és ben possible que apareguera sobre el mapa fa un miler d'anys, qui sap si en el segle IX, en el X o en l'XI. En qualsevol cas, és una qüestió que només els arqueólegs podran determinar, si algún dia s'excava o es fa alguna cata al voltant de l'Església Vella.
|
|
Tampoc és fácil determinar -per falta de noticies documentáls- si la séquia dels Quatre Pobles sorgí per iniciativa d'un grup de quaranta o cinquanta famílies de llauradors que, en acabant, es repartiren per les quatre alqueries. O si, altrament, la iniciativa partiría d'algún governador de Xátiva, que hauria manat a construir la séquia i les hortes, i les hauria repartides en acabant entre colons arribats de prop o del Magrib.
|
|
Siga com vulga que fóra, la cosa certa és que els fundadors de l'alqueria de Guadasséquies eren de religió musulmana, i disposaven d'un oratori de poblé prop de la séquia, la mesquita, que seria el precedent de l'actual Església Vella. El solitari temple és del segle XVIII, pero el mur lateral dret de la nau central és una tapia antiquíssima, d'encaixonat de térra; orientada al Sud, com era tradicional en els murs d'alquibla de les mesquites d'al-Ándalus. Segons ens informa i ens indica Miguel Orts, en aquell mur s'obria antigament una estranya portella de 2 m d'alçada i arc de mig punt: segurament, es tracta del buit del mihrab o capelleta-altaveu de l'antiga mesquita, perpetuat amb el mur andalusí fins als nostres dies..., com una curiosa reliquia del temps dels moros, com un detallet d'arquitectura islàmica fòssil.
|
|
Precisament on estava l'antiga Plaça, és on hauríem d'excavar, si fórem arqueòlegs i ens plantejàrem trobar els fonaments i les deixes materials de l'antic poblat andalusí: com a molt una quinzena o una vintena de xicotetes cases. Entre la mesquita i la séquia, devia trobar ubicació, així mateix, un d'aquells jardins que -en documents medievals- sol figurar en alguns pobles com l'Hort de l'Aljama (al-Jama' a, «la Comunitat» islámica), on se soterrava els difunts, mirant cap al SE, cap la serra de Benicadell, vers la Meca. Per aixó, en fer unes obres de fonamentació a la fábrica de tovalloles Comando, el 1975, hi aparegueren tres cossos de moros inhumats.
|
|
- Pàgina 1 -
|
|
|
|
|
|
